Virtualització d’aplicacions

La virtualització de les aplicacions consisteix a aïllar el component “lògica de l’aplicació” del component sistema operatiu.

L’objectiu d’aquesta virtualització és aconseguir que les aplicacions puguin funcionar amb independència de les característiques concretes de l’entorn en què s’executen. D’aquesta manera s’eliminen els problemes de compatibilitat entre aplicacions, o entre components d’aplicacions, i altres errors típics de l’execució concurrent d’aplicacions.

La virtualització d’aplicacions no virtualitza la presentació, és a dir, l’usuari segueix interactuant directament amb l’equip en què s’executa l’aplicació virtualitzada. Per aconseguir el seu objectiu la virtualització d’aplicacions crea un entorn específic d’execució per a cada instància d’aplicació. Qualsevol recurs que l’aplicació hagi de necessitar (dll, claus de registre, controls ActiveX …) està disponible de manera exclusiva per a ella.

Altres tipus de virtualització, com la de maquinari o la de presentació, poden resoldre problemes de compatibilitat d’aplicacions amb sistemes operatius, la virtualització d’aplicacions s’usa per a resoldre problemes d’incompatibilitat entre aplicacions que s’han d’executar en el mateix entorn maquinari i de sistema operatiu .

Coincidint amb l’actualització dels PC d’inLab i d’administració de la FIB, es va desenvolupar aquest projecte per tenir una imatge de Windows 7 amb aplicacions virtualitzades (conegudes com a “capes”) que el propi usuari pot activar o desactivar sense necessitat de ser administrador de la màquina. Això ha funcionat com a prova pilot per poder utilitzar la mateixa tecnologia de forma massiva a les aules informàtiques de la facultat.

Aquest projecte s’ha realitzat amb col·laboració amb Symantec.Des del’inLab s’han descobert incompatibilitats del software de virtualització a Windows 7, que han estat resoltes gràcies a la nostra experiència.