El passat 19 d’octubre, la plataforma de divulgació de coneixement acadèmic i científic, The Conversation, va publicar l’article “Por qué las políticas de movilidad urbana deben tener en cuenta a las mujeres“. Aquest article elaborat pels professors Lidia Montero i Jaume Barceló, experts en Smart Mobility, van analitzar perquè el gènere juga un paper clau en la mobilitat i en la forma en què vivim a la ciutat.
Aquest estudi reflexiona sobre com influeixen els factors individuals de cada individu com són el gènere, edat, situació familiar, ètnia, capacitats físiques i la classe econòmica en el transport al llarg de la nostra vida quotidiana i com depenent de cada persona li repercuteix de forma diferent, en termes d’accessibilitat, per poder dur a terme el compliment de les seves obligacions diàries. És per això, que l’article pretén aclarir que no només el temps i l’espai condicionen la mobilitat per accedir a un servei, sinó que com a usuaris de la xarxa de transports, els factors individuals, com és el gènere són tant o més importants que la topologia de la xarxa de transports que ens ofereix la ciutat per desplaçar-nos.
L’article ens parla que després de diversos estudis realitzats per Eurostat i Instituto Europeo de Igualdad de Género (EIGE) sobre les diferències de gènere en la mobilitat, en destaquen que els patrons de viatge dels homes i les dones segueixen camins divergents. Es parla que els homes d’una banda, solen tenir distàncies de viatge més llargues i patrons de viatge més directes que les dones. Mentre que segons els estudis duts a terme, les dones fan molts més viatges que estan relacionats amb participació en la llar i la cura familiar, com deixar els nens a les escoles o escoles bressol, anar de compres o com podria ser acompanyar els familiars als serveis mèdics. Ambdós articles, destaquen que aquests factors duen a una política de mobilitat urbana completament diferent segons el gènere.
Després dels estralls que la covid-19 ha deixat, l’article també vol destacar com arran de la pandèmia, els patrons de mobilitat s’han transformat i com s’han vist modificats segons la feina i el gènere de cada individu. L’estudi realitzat sobre l’AMB, conclou que veritablement el gènere exerceix un paper rellevant en la mobilitat, i també afirma que després de la malaltia, alguns grups de població han tingut més possibilitats de canviar els patrons de mobilitat.
Tot seguit, l’article també ens parla de les diferències en l’àmbit socioeconòmic, i com al llarg de la pandèmia, el gènere ha tingut un pes crucial en la mobilitat i el nombre de viatges efectuats. Ja que com destaquen a l’article, els grups d’ingressos més alts van disminuir la seva mobilitat en comparació amb el grup d’ingressos més baixos. Els treballadors amb ingressos més baixos, estaven empleats com a treballadors de primera línia, com poden ser les activitats assistencials i on bàsicament, eren persones que no podien teletreballar. En aquest sentit, segons les estadístiques, les dones tenen més probabilitats de formar part del col·lectiu.
L’estudi realitzat obre un ventall de possibilitats molt grans de cara a més investigacions en l’àmbit de la mobilitat i el gènere, ja que poder interpretar millor els milers de milions de dades que actualment es recullen podria ser un avenç important de cara a saber relacionar millor les distribucions de temps i distàncies de viatge amb informació que inclogui els factors específics que afecten el gènere.