Què és la MST?
Segons la wikipedia, “la simulació de trànsit és un modelatge matemàtic dels sistemes de transport que fa ús de software per a ajudar a planejar, dissenyar i operar els sistemes de transport”. Els models de simulació de trànsit són especialment útils per a la gestió de la infraestructura, tant urbana (ciutats) com interurbana (autopistes), que ajuden a les autoritats a donar respostes a preguntes essencials en la planificació: Hauríem de posar semàfors en aquesta intersecció? És millor posar una rotonda? On és millor que posem un radar? I no només a nivell de planificació, sinó que també d’actuació: En cas d’accident al carrer principal de la ciutat, com hauríem de moure el tràfic? És segur tallar un carrer X per a la circulació de la ciutat? Quina és la millor estratègia per a quan surten tots els vehicles del Camp Nou un dia de partit?
Què és SUMO?
Un cop establertes les raons per les quals un model de simulació de trànsit pot ser útil es presenta una qüestió crítica en qualsevol projecte d’aquest àmbit: Quina eina escollir? El mercat presenta un ventall de possibilitats que, amb una mica d’atenció, joies com la del projecte Eclipse SUMO ressalten per sobre de la resta, perquè va més enllà de ser una eina més.
Eclipse SUMO és un projecte de codi obert liderat pel Centre Aeroespacial Alemany (DLR) que s’inicià el 2001 i que compta amb unes 10 persones implicades. Aquesta eina, tot i estar situats en un mercat extremadament competitiu amb eines com Aimsun o Vissim/Vissum de PTV, ha pogut obrir-se forat amb el suport d’una comunitat que participa activament en el desenvolupament. També compten amb una conferència organitzada anualment on accepten articles científics de la comunitat i donen espai i veu per a presentar la feina feta.
Però, i com s’usa?
Abans de prendre decisions sobre les carreteres i ciutats és important tenir les carreteres i ciutats sobre les quals treballem. En instal·lar SUMO, aquest inclou una eina per CLI anomenada OSMWebWizard que ens permetrà crear la nostra xarxa. En aquest configurador podrem triar, no només pràcticament qualsevol escenari del país, sinó que també tindrem la possibilitat d’escollir quin tipus de carreteres volem (principals, secundàries, vies de servei, etc), quines entitats voldrem que participin al nostre escenari (cotxes, camions, bicicletes, vianants) i quant de temps volem que duri la simulació.
Quan tinguem totes les nostres preferències indicades i validades, aleshores podrem completar el procés del wizard i endinsar-nos en la configuració i execució de l’escenari.
És important recalcar que darrere de cada una de les decisions preses, hi ha una base teòrica important i que, en general, en simulació de trànsit, cap decisió es pren a la lleugera ni és trivial. En aquest sentit, la gestió de la demanda, que és com s’anomena a les entitats que participen del sistema anant de punt A a punt B (cotxes, persones, tramvies), és molt extensa i queda fora de l’abast de l’article.
Trasteig de la xarxa
El procés anterior ens ha de deixar un directori amb tots els fitxers necessaris per córrer la simulació. L’arxiu amb extensió .sumocfg ara es podrà obrir amb el programa de ‘sumo-gui’, on veurem la nostra xarxa carregada per primer cop, així com un botó de reproducció que crida l’atenció només entrar. En clicar, podem veure com els diferents cotxes, també vianants i altres entitats si s’ha especificat, es mouen per la xarxa. Enhorabona, ja tens la primera simulació!
És molt probable que la xarxa tingui encara alguns errors: carreteres mal connectades, semàfors on no toquen, vies que queden inconnexes, etc. Per desgràcia de la gent que es dedica al sector, encara no hi ha una eina màgica que corregeixi tots aquests problemes i és necessària la intervenció manual. Per a fer-ho, dins del mateix sumo-gui, a l’apartat de ‘Edit/Open Sumo config in netedit’
Aquesta eina ens permetrà poder afegir i eliminar carrils, afegir punts de comptatge de vehicles (espires), afegir límits de velocitat per trams específics, controlar els plans semafòrics, gestionar la demanda, entre altres opcions. Pels més curiosos, això signifiquen hores en provar totes les combinacions de configuracions disponibles i, pels més teòrics, és la possibilitat de personalitzar, pràcticament en tot detall, un escenari des de zero.
Orientat al programador
Els requisits dels projectes personals, acadèmics i professionals, són diversos, i és possible que amb la configuració d’una xarxa estàtica no n’hi hagi prou. És per això que SUMO proporciona una interfície en forma de llibreria de Python per a poder interactuar amb la simulació en temps real. L’eina s’anomena Traffic Control Interface (o TRACI) i compta amb una documentació que explicita totes les opcions disponibles per als desenvolupadors.
Amb la instal·lació de SUMO s’inclouen una sèrie de tutorials, alguns dels quals usen la llibreria, com el de TraCI 4 Traffic Lights https://sumo.dlr.de/docs/Tutorials/TraCI4Traffic_Lights.html, que permet explorar com es modifiquen els plans semafòrics directament des de la interfície.
Conclusions
El SUMO està marcant un abans i un després en la simulació de trànsit, sent la principal referència de codi obert i marcant les passes a seguir de tot un sector. Tot i que encara es troben per darrere d’alguns altres softwares comercials en alguns aspectes, el poder d’una comunitat sòlida al darrere farà que arribi on encara no arriba, amb la valentia de marcar les línies de progrés del futur de la simulació de trànsit. Una eina que recomanem seguir de ben a prop!