És possible millorar l’experiència del viatger d’un transport públic amb l’ús de les TIC? En el següent post podreu trobar la participació de l’inLab FIB al llibre commemoratiu del 25è aniversari de l’ATM: Mirades de present, mirades de futur, i que descriu la contribució social del projecte Augmentant ATM i com aquest pot ajudar a la millora de l’experiència de l’usuari en els transports públics.
Transformació digital, usuari i mobilitat
La transformació digital és present a cadascun dels processos i accions que ens envolten diàriament tant pel que fa a la seva gestió com al seu consum. Al llarg dels anys, des de la introducció dels primers ordinadors, s’ha desitjat innovar i millorar l’aprofitament dels recursos associats a cadascun dels nostres processos tot aprofitant la potencialitat que ens ofereixen les noves tecnologies. Malauradament, aquest desig de millora s’ha topat en nombroses ocasions amb la incompatibilitat de no disposar d’una tecnologia prou madura o inviable econòmicament, transformant les nostres necessitats en una quimera pròpia de la ciència-ficció.
Ens trobem en un moment singular on la sinergia de les tecnologies i les propostes de noves solucions TICs conjuntament amb l’accessibilitat econòmica dels recursos necessaris per a la seva explotació, es troben correctament alineades per tal que la ciència ficció pugui ser consumida pels seus usuaris i esdevingui un complement perfecte encaminat a millorar l’experiència d’usuari en els seus processos diaris.
L’experiència de l’usuari en el transport públic
El terme user experience (UX) o experiència d’usuari està estretament vinculat a l’enginyeria del software i disseny, i es pot entendre com la necessitat d’acomplir amb les expectatives de l’usuari sense complicacions ni molèsties i alhora aportar valor en cadascuna de les interaccions que tingui l’usuari amb el sistema.
Aquest concepte que hom podria considerar estretament lligat a les TIC, és extensible a altres processos i esdevé un element essencial en la comprensió d’un nou model d’explotació dels serveis al voltant de l’ús del transport públic.
En aquest sentit, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) està apostant pel desenvolupament de noves solucions que permetin enriquir a l’usuari en el seu dia a dia mitjançant nous serveis d’informació que facilitin i facin més
confortable el seu trajecte tal com es presenta a continuació.
Intermodalitat: Accessibilitat i Realitat Augmentada
L’ATM vetlla per oferir a la ciutadania un sistema de mobilitat accessible, sostenible i segur, mantenint-la informada pel que fa als serveis de mobilitat que ofereix, i és per això que realitza actuacions de coordinació entre administracions i col·laboració amb els operadors de transport implicats.
L’augment de nous operadors i serveis de noves rutes de transport ens condueixen a un increment de la intermodalitat i, per tant, a un augment dels desplaçaments associats als transbordaments que realitza l’usuari entre els diferents elements de transport. Aquests recorreguts que hom podria considerar estàtics amb el pas de temps poden perdre la seva inalterabilitat degut al canvi consubstancial que trobem en tot sistema dinàmic.
És en aquestes situacions, de canvis en la infraestructura o recorreguts, que cal establir un conjunt d’accions de comunicació que siguin d’utilitat per a l’usuari final i conseqüentment la instal·lació d’una senyalística especial que l’assisteixi davant del canvi.
A continuació, es presenta una solució de guiatge basat en realitat augmentada (AR) que l’ATM conjuntament amb l’inLab FIB de la UPC estan desenvolupant amb l’objectiu de fer front a la casuística plantejada, i de retruc, millorar la informació al voltant dels recorreguts accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
El sistema de navegació desenvolupat permet no tan sols oferir una senyalística virtual mitjançant l’ús de tecnologies de realitat augmentada, sinó que també fa front al problema inherent en els sistemes de navegació en interiors que no permeten la triangularització de la posició a partir de senyals de sistemes de navegació per satèl·lits.
Els sistemes tradicionals de localització en interiors requereixen un desplegament d’infraestructures que els fan excessivament costosos, i majoritàriament estan basats en algorismes de triangularització del senyal emesa per diferents dispositius ubicats al llarg de l’espai interior on es vol posicionar a l’usuari. Aquest procés de triangularització que pot seguir diferents mètodes de càlcul -temps de recepció, intensitat del senyal, angle de recepció, etc.- comporta un manteniment que encareix encara més el cost del sistema.
Com a alternativa, l’ATM i l’inLab FIB han desenvolupat un sistema de navegació de rutes interior/exterior que mitjançant tècniques de realitat augmentada i el tractament de la imatge capturada pel dispositiu mòbil de l’usuari – telèfon o tauleta digital – és capaç d’ubicar a l’usuari dins d’una ruta definida prèviament pel gestor del sistema.
Aquests tipus de localització interior s’estableixen dins del context de localització basada per escenes i per aconseguir-ho el sistema defineix dins d’un món virtual un conjunt de fites de pas que seran descobertes i mostrades a mesura que l’usuari avanci pel món virtual, tal com ho faria en una excursió real, deixant a l’aplicació mòbil la capacitat de sintetitzar la realitat i transportar- la al món virtual i així ubicar a l’usuari dins de l’escenari augmentat. El sistema desenvolupat compleix amb els principals requisits que s’esperen que tingui un sistema de localització interior: precisió, escalabilitat i baix cost.
En el següent diagrama es mostra el flux de treball bàsic associat al sistema que avui dia es troba en fase de proves i calibratge.
Un cop el sistema estigui completament definit i calibrat els usuaris que accedeixin a l’aplicació podran seguir rutes predefinides que contribuiran a la millora de la seva experiència, tot mostrant informació -estàtica i dinàmica- que els pugui ser d’utilitat en el seu trajecte, com per exemple: temps estimat de transbord a peu, temps estimat d’arribada al següent transport, distància restant al destí o proper canvi de direcció i/o ruta a seguir per accedir a un nucli vertical, així com altres components estàtiques i dinàmiques que siguin d’interès i s’hagin definit al voltant de la ruta.
A nivell tecnològic, la solució implementada segueix una arquitectura piramidal on podem trobar en la seva base la infraestructura que dona suport a tot el sistema, l’API que permet la comunicació amb components dels nivells superiors i la base de dades que emmagatzema les rutes contingudes en el sistema. En el nivell intermedi es disposa de les tecnologies que donen suport a les tècniques de realitat augmentada i per sobre d’aquest es localitzen les aplicacions definides per a dispositius iOS i Android que usarà el viatger.
El sistema de navegació interior presentat es complementa amb un sistema d’informació en realitat augmentada, en procés de desenvolupament, que ha de permetre oferir informació dinàmica i estàtica a l’usuari en funció de la senyalística dels diferents operadors de transport i/o plànols informatius que va descobrint en el seu trajecte.
A criteri de l’autor el sistema desenvolupat pot marcar un punt d’inflexió de com l’usuari interactuarà amb el sistema de transport metropolità. Aquest canvi s’accentuarà amb la incorporació de dispositius immersius com les Holo Lens 2 de Microsoft ®, el que ha de permetre transformar la realitat augmentada en realitat mixta i oferir un ventall de possibilitats encara per explorar.