Entendre la realitat que ens envolta i prendre decisions encertades no és una tasca fàcil avui en dia. Una de les eines més potents que podem fer servir per analitzar, dissenyar i guiar les nostres decisions en moltes àrees d’estudi és la simulació. Amb la simulació, podem construir un model de la realitat per poder fer proves i veure com afecten els canvis per arribar a prendre decisions més encertades.
Entendre la realitat que ens envolta i prendre decisions encertades no és una tasca fàcil avui en dia. Una de les eines més potents que podem fer servir per analitzar, dissenyar i guiar les nostres decisions en moltes àrees d’estudi és la simulació. Amb la simulació, podem construir un model de la realitat per poder fer proves i veure com afecten els canvis per arribar a prendre decisions més encertades.
Quina evolució han seguit els estudis de simulació?
Fins fa uns pocs anys, els estudis de simulació es concentraven principalment en l’àmbit del transport i la logística, però darrerament està despertant més interès en altres àrees com l’eficiència energètica i també en les ciències socials. En l’àmbit social i humanístic l’ús de la simulació té un gran impacte, ja que la gran majoria de decisions i polítiques socials que s’apliquen afecten directament al benestar de les persones, i per tant, no es poden prendre decisions sense un bon estudi.
Com pot ajudar la simulació als estudis socials?
El gran repte dels estudis socials és la dificultat en analitzar el comportament de les persones amb les tècniques clàssiques, ja que les persones i les societats canvien contínuament el seu comportament, a vegades inclús de forma impredictible. A més a més, per fer un estudi social es necessiten conjunts de persones i algunes proves esdevenen molt costoses de realitzar, tant en temps com amb diners, o fins i tot impossibles de dur a terme per raons ètiques. Per aquest motiu la simulació ofereix una oportunitat molt valuosa per l’experimentació de sistemes socials complexos, i permet implantar mesures o polítiques amb més confiança.
Per què utilitzar els models basats en agents?
Existeixen diferents tipus de simulacions socials (Gilbert and Troitzsch, 2005). Una de les més populars és la simulació basada en agents, que poden ser més o menys “intel·ligents”.
Els models basats en agents són models formats per un conjunt d’individus que interactuen entre ells i amb el seu entorn per a dur a terme els seus objectius. La capacitat de reproduir d’una forma més similar la natura humana dels models basats en agents ha fet que aquests s’imposessin a models matemàtics (analítics) més tradicionals en la comunitat d’investigadors socials.
On aplica l'inLab la simulació social?
A l’inLab hem estat treballant en simulació social en tres casos d’estudis concrets:
- l’estudi de la demografia dels immigrants Gambians a Catalunya
- la predicció de la demografia de Corea del Sud
- la transmissió de la tuberculosi a Ciutat Vella
- En un primer estudi, l’inLab va tractar l’evolució dels immigrants Gambians a Espanya en els últims anys. Gàmbia és un país d’1,5 milions d’habitants de l’Àfrica Subsahariana amb unes particularitats molt específiques:
- la seva taxa de fertilitat és molt elevada (superior a 5)
- i més del 30% de la seva població està emigrada, essent Espanya la seva destinació principal
La comunitat Gambiana a Espanya es concentra majoritàriament a Catalunya i, tot i les condicions diferents de vida, manté la seva fertilitat elevada. En aquest estudi, l’inLab va dissenyar un model de simulació per tal d’estudiar les dinàmiques pròpies dels Gambians a Catalunya. El motiu era veure com aquestes afectaven les seves migracions entre el 2001 i el 2011, quan l'economia espanyola era més forta i els fluxos d’immigrants es van incrementar de forma improcedent en la nostra història.
Amb aquest estudi es va aconseguir desenvolupar un model per estudiar la població gambiana al nostre país per mesurar els efectes que aquest col·lectiu té en la nostra realitat demogràfica. - Corea del Sud és un país de 50 milions d’habitants amb un greu problema: és el país desenvolupat que més ràpid envelleix del món.
El govern de Corea del Sud preveu les conseqüències que això pot representar pel país a mig i llarg termini i ha decidit començar a investigar en simular i predir la demografia del país. En col·laboració amb un centre de recerca d’allà, l’inLab ha fet un estudi per analitzar els patrons demogràfics de Corea del Sud amb una eina de simulació que permet estudiar les dinàmiques poblacionals i les migracions internes que es produeixen. Gràcies a l’ús de metodologies de simulació paral·lela, va ser possible simular un 10% de la població del país (5 milions d’agents), reduint-ne els costos computacionals.
El resultat és un model que s’ajusta les actuals prediccions de les Nacions Unides i que pot ser utilitzada per prendre decisions de polítiques socials en aquest país. - Per últim, l’inLab ha participat en un estudi de la transmissió de la tuberculosi al districte de Ciutat Vella a Barcelona. Per les característiques d’aquest barri amb alta densitat de població i alta immigració, Ciutat Vella registre una tassa de tuberculosi molt elevada fent que la tassa de Barcelona avui en dia estigui al nivell d’altres països subdesenvolupats com Sudan. La tuberculosi és una malaltia que té uns primers símptomes molt similars a un refredat que fan que sigui detectada amb unes 9 setmanes. Reduir aquest temps de detecció és crucial perquè la malaltia no s’expandeixi, i a Barcelona tenim una unitat de monitoratge de la malaltia del Departament de Salut molt potent.
Per això, hem treballat a modelar els habitants de Ciutat Vella amb modelització basada en agents i hem simulat com diferents polítiques d'intervenció afecten la transmissió de la tuberculosi en aquest districte.