L’objectiu principal del projecte de simulació d’un allau de placa és entendre la dinàmica interna de l’allau. Com podem imaginar, veure una allau per dins és, a banda de perillós, summament complex i per tant en el transcurs dels casi dos anys que fa que el projecte està en marxa, hem desenvolupat uns sensors, molt senzills però efectius, que permeten obtenir la informació que necessitem per tal de poder calibrar el nostre model.
L’objectiu principal del projecte de simulació d’un allau de placa és entendre la dinàmica interna de l’allau. Com podem imaginar, veure una allau per dins és, a banda de perillós, summament complex i per tant en el transcurs dels casi dos anys que fa que el projecte està en marxa, hem desenvolupat uns sensors, molt senzills però efectius, que permeten obtenir la informació que necessitem per tal de poder calibrar el nostre model.
L’experiment es podria resumir en tres tasques que cal desenvolupar seguint el calendari marcat per les nevades: preparar els sensors, plantar-los i recollir-los.
Preparar els sensors és un procés imaginatiu. Els recursos que tenim no son il·limitats, i evidentment no existeix cap dispositiu dissenyat específicament per monitoritzar el comportament d’una allau. És per això que cal trobar solucions enginyoses que permetin registrar les dades que volem obtenir de l’allau amb el mínim cost.
Plantar els sensors és un procés laboriós. Primer cal analitzar amb deteniment la forma de la canal que volem estudiar per determinar quins son els punts en els que ens interessa més situar els sensors. Un cop fet això i, abans de la primera nevada, cal situar els sensors registrant curosament la seva posició amb un GPS.
Aquests sensors anomenats informalment per nosaltres “talps” es van posar just abans de les primeres nevades de l’any passat. Per tant cap al Novembre, amb una fina pluja que feia veure que aviat la “canal del Manu” quedaria completament coberta per la neu, vàrem escalar la canal i vàrem fer la plantada de “talps”. Si mireu la fotografia veure un dels talps ja preparat per l’experiment en la “canal del Manu”.
El curs 2012-2013 ha estat un dels que ha tingut més neu dels darrers anys i això ha fet que l’experiment s’hagi pogut desenvolupar de forma molt satisfactòria. Just abans del estiu els companys del Conselh Generau d’Aran, als que volem agrair des de aquí la seva implicació plena en el projecte, van recollir els sensors amb la canal ja completament neta de neu.
Recollir els sensors és també un procés laboriós. L’allau mou els sensors per tota la canal i recuperar-los implica recórrer amb calma la canal amb un aparell que està especialment dissenyat per rebre els senyals que els sensors emeten.
Fixeu-vos en com van quedar alguns d’ells (foto adjunta), el que demostra la increïble força que té la neu en arrossegar un cos dins seu.
Aquest any continuarem amb el projecte, centrant-nos molt més en la part de validació i verificació del model i treballant estretament amb l’equip de la Universitat de Barcelona que han col·laborat amb nosaltres des de el principi del projecte, analitzant el comportament dinàmic dels allaus a través del seu so.
Com a comentari curiós dir-vos que no vàrem recuperar tots els talps (com teníem per altra banda previst), per tant si aneu algun dia per la canal del Manu (al costat de Vaquèira) i en trobeu un, guardeu la seva posició GPS, que la necessitarem.