L’any 2022 hem assistit al naixement d’una gamma d’intel·ligències artificials (IAs) generatives com mai havíem vist abans. Amb ChatGPT al capdavant, una sèrie d’eines capaces de generar contingut com text, imatges, música o altres dades creatives de manera autònoma ha emergit al llarg dels darrers nou mesos. Resulta evident, especialment per qui les hagi provades, que aquestes eines suposen un avenç tècnic sense precedents. Tot de cop ens trobem que tenim accés immediat a la resposta a qualsevol pregunta que tinguem sempre que, per descomptat, aquesta pregunta s’hagi respost mai i publicat de forma comprensible a Internet. No hem de fer res, només demanar-ho a un xatbot intel·ligent.
Per si no n’hi havia prou, podem explicar a aquestes intel·ligències artificials com volem que responguin. Així, podem demanar-li a ChatGPT, per exemple, que ens parli dels efectes que té en l’aprenentatge des del punt de vista d’un estudiant de secundària i, tot seguit, demanar-li que ho faci com si fos un venedor de fideus de Bogotà. Fa ambdues igual de bé (o malament). Malgrat que l’exemple és poc rigorós, serveix per il·lustrar la versatilitat de l’eina. En endavant prendrem aquesta com el paradigma vigent d’aquest tipus d’IA.
A causa de la seva eficiència, i malgrat aportar una millora evident del nostre rendiment en molts àmbits, l’ús de ChatGPT per estudiants pot comportar diversos perills que cal tenir en compte. En primer lloc, la facilitat amb què aquesta eina proporciona respostes immediates pot fomentar la dependència d’informació externa, minvant així la capacitat de pensament crític i la recerca independent. A més, l’exactitud de les respostes generades per ChatGPT no sempre és garantida, donat que es basen en les dades amb què ha estat entrenat i poden contenir errors o informació no actualitzada. Això pot portar a la difusió d’informació incorrecta o enganyosa. També és important considerar els efectes negatius sobre la qualitat de l’aprenentatge, ja que utilitzar ChatGPT com a solució fàcil pot fer disminuir l’esforç i la dedicació als estudis, que aquests requereixen per tal que tinguin sentit.
Tot això ve acompanyat del fet que, en realitat, resulta molt difícil per una entitat docent establir una política clara sobre l’ús d’intel·ligències artificials generatives. Això es deu principalment al fet que, en molts casos, una resposta generada per aquestes eines és molt difícil de discernir d’una de generada per l’alumne a avaluar. Qui sigui escèptic a aquest respecte canviarà d’opinió en saber que part d’aquest article ha estat redactat per una IA. És evident que les entitats docents com la nostra es veuen davant un repte en absolut trivial. La nostra capacitat de diferenciar productes d’aquestes intel·ligències dels creats per humans només minvarà segons passi el temps, mentre que l’accés a aquestes previsiblement creixerà fins a constituir-se en normalitat, si no ho ha fet ja.
Com tot repte, però, aquesta situació presenta també una oportunitat. Avui trontollen els fonaments de l’activitat docent tal com la comprenem. L’accés quasi il·limitat a informació així com l’aparent externalització dels processos intel·lectuals posa en qüestió el sentit d’una formació com la que coneixem. Si tenim màquines capaces de respondre a quasi tot de forma enciclopèdica haurem de replantejar-nos quin paper juguem els humans en les tasques pròpies del treball diari per les quals ens formem. En comptes d’afrontar l’aparició d’aquestes eines com un perill per la docència sembla clar que cal reconsiderar en quins aspectes de cada àmbit ens formem i, en tant sigui possible, integrar aquestes eines en el procés de formació. Perquè després les haurem de fer servir. Això obre la porta a dedicar més esforços docents a fomentar aspectes centrals de qualsevol formació com ara l’esperit crític o el pensament creatiu, àmbits on les màquines no tenen capacitat per la seva manca de comprensió semàntica.
No haurem de canviar-ho tot, el món que hem construït segueix necessitant de nosaltres i les coses que fem. Les màquines no tenen (ni tindran) la capacitat de suplantar-nos. Com a molt ens ajudaran o donaran forma a tota una realitat nova que brindi noves oportunitats als humans. Senzillament, hem d’acceptar que hi ha aspectes (com la cerca d’informació, malgrat no l’anàlisi d’aquesta o el seu ús) en els que són millors que nosaltres i, en comptes de patir per veure’ns substituïts, comprendre que tenim davant una gran oportunitat per créixer com a espècie i explorar noves fronteres d’acció que fins ara ens eren inaccessibles per no tenir les comoditats de què des de fa poc disposem.
El sector de l’educació ha d’entendre la situació que viu i estar a l’altura d’aquesta. Se’ns ha brindat una oportunitat increïble fins ara: aprofitem-la.