Què és el pensament divergent?
J.P.Guilford, als anys 60, va definir el pensament divergent com un mètode o procés de pensament que el cervell utilitza per generar idees creatives en explorar totes les possibles solucions de com enfrontar cada circumstància o problema.
Aquest procés divergent treballarà juntament amb el pensament convergent, que té com a funció seguir una determinada quantitat de passos lògics per a poder així arribar a una conclusió.
Intervenim en un context predictible? o incert i canviant?
Guilford, en definir i diferenciar aquests dos tipus de pensament, ho va fer amb la intenció de destacar la importància d’educar els alumnes (sigui en escola, institut o universitat) en un enfocament mental divergent, tot i que les institucions educatives donaven prioritat a un pensament convergent, on la reflexió, pensament crític, creativitat, originalitat etc .. estan infravalorats a favor d’un pensament lineal, que segueix una sèrie de regles gairebé predeterminades i es basa en processos estructurats per arribar a una única solució correcta i veritable, sense la possibilitat d’establir diferents opcions de respostes igualment vàlides.
M’agradaria destacar, que tot i que aquesta estratègia convergent, és útil i molt necessària, la vida real i els reptes als quals ens enfrontem avui dia, tant en l’àmbit laboral, com en el personal, no es poden treure solucions «correctes», de fórmules lògiques i predeterminades per teories, manuals, ni protocols, que ens ajudin a fer front a una vida cada vegada més canviant, dinàmica, altament complexa i incerta (com s’està demostrant en la pandèmia actual), com per a concloure de manera extremadament simplista, que tots els nostres problemes puguin tenir una única solució correcta.
En una societat i educació acostumada a l’estandardització i especialització concreta de perfils professionals, es va evidenciar, el 2020, la necessitat urgent i la transcendència per a la supervivència de les empreses, de formar empleats en aptituds i mètodes divergents, que aportin enginy, dinamisme, adaptabilitat i autèntic capital humà als seus projectes. Així, algú capaç d’oferir innovació, creativitat i originalitat, pot esdevenir un gran líder per a molts d’aquests projectes organitzacionals.
Hi ha diferents solucions correctes a un únic problema?
L’èxit del pensament divergent es centra a potenciar la capacitat d’anàlisi des de diferents punts de vista d’una mateixa problemàtica, redefinint i canviant els hàbits del processament de la informació, innovant-los, perquè augmenti la quantitat d’idees que un és capaç de produir tenint en compte el problema o els estímuls que es presentin.
Una altra de les facetes a destacar de treballar amb el format divergent, és l’optimització i l’augment de la creativitat a l’igual que de:
- La flexibilitat, amb la qual creem respostes dispars a diferents propostes utilitzant camps del coneixement diferent.
- La fluïdesa, que ens aporta un gran nombre d’idees.
- L’originalitat, amb la qual produïm idees poc comunes i innovadores a problemes altament complexos.
- L’elaboració, amb la qual desenvolupem i millorem les idees.
Com ho fomentem?
En aquest marc, tant professors, tutors, caps etc..com alumnes han d’estar oberts a qüestionar-se tot.
El tutor ha de proposar metodologies estimulants de la creativitat, noves, i fomentar que els estudiants, es plantegin ells mateixos perspectives o idees per aconseguir els objectius al marge dels models preestablerts.
A l’encoratjar el pensament divergent el que es busca és eliminar idees predeterminades per esquemes o protocols, per després estructurar-los i assolir noves perspectives per solucionar amb eficàcia els problemes. Per tant, en la mesura del possible, s’hauria de buscar reduir però no eliminar, els alts nivells de racionalitat, submissió als protocols antics i al conformisme.
Hi ha gran varietat de tècniques per aplicar la divergència: el grup nominal, la pluja d’idees, la sintèctica, els mapes mentals… són alguns dels mètodes utilitzats per desenvolupar la generació d’idees, opcions i possibilitats per trobar diferents solucions a una dificultat concreta.
William J. Gordon va definir el concepte de “Sinèctica” com les capacitats de trobar unions i relacions entre conceptes, objectes, idees o camps teòrics de coneixement, que en aparença no tenen cap unió.
D’altra banda, tenim a Bob Eberle, que va desenvolupar la tècnica Scamper, molt útil per crear alguna cosa innovadora i per entrenar el nostre pensament divergent per redefinir i construir opcions noves i creatives per donar noves solucions a plantejaments estandarditzats.
N. Lieberman, investigadora i psicòloga de la Universitat de Colòmbia, va demostrar en diversos experiments que el pensament divergent fomenta estats emocionals positius com ara l’alegria, optimisme i el benestar interior.
No només aporta noves perspectives als problemes sinó que fomenta un estil de vida molt més saludable tant en l’àmbit psicològic com emocional, ja que per poder fomentar un pensament divergent és necessari practicar un bon descans, la gestió de l’estrès i de les emocions, els quals limiten l’aparició de psicopatologia tan habitual com la depressió, ansietat o la síndrome de l’burn out laboral.
És cert que la nostra vida com a adults, és entesa per la majoria, com a molt estressant, plena de pressió, preocupacions i exigències del dia a dia.
Això no deixa de ser una condemna autoimposada a viure sota un model, d’alts nivells d’estrès, ansietat …. és a dir, viure un model obsolet, ja que avui dia, disposem a l’abast de tots, d’un gran nombre d’opcions psicològiques i educatives, per transformar no només la manera de treballar, sinó la de relacionar-nos i viure la nostra vida, ja que a la fi del dia, som nosaltres els únics responsables de donar-nos les explicacions necessàries de per què tenim cura o descuidem aquestes dimensions tan valuoses.
Gerard Martí Tejada
Psicòleg. Coach. Counselor