Avui dia, estem immersos en un món informàtic, tothom ja té un mini PC a la seva butxaca, i que millor que un mini PC, per a fer coses senzilles? Doncs sí, una Raspberry Pi també és un mini PC, un ordinador en miniatura que té una gran peculiaritat quant a disc, ja que treballa amb microSD.
Què són les Raspberry Pi?
Avui dia, estem immersos en un món informàtic, tothom ja té un mini PC a la seva butxaca, i que millor que un mini PC, per a fer coses senzilles? Doncs sí, una Raspberry Pi també és un mini PC, un ordinador en miniatura o per als més fanàtics un ordinador de placa base reduïda o simple, que té una gran peculiaritat quant al disc, ja que es treballa amb microSD, una targeta que permet ser extreta, i que també permet canviar de sistema quan es vulgui, canviant-la per una altra microSD amb un altre sistema instal·lat.
És tal, que el seu consum és molt baix, aconseguint un rendiment acceptable i una gran varietat de solucions disponibles, només amb 2,5 o 3,5 W de potència, en funció de si és model A o B, respectivament. Les freqüències dels processadors d’aquests dispositius abasten un rang entre 700 i 1200 MHz, també amb un rang de memòria RAM d’entre 256 Mb a les primeres fins a 1 GB a la seva última versió.
Podeu consultar més informació al web del fabricant.
Què és el Mode Quiosc, i per a què el volem?
Doncs bé, el mode quiosc no és més que utilitzar un Sistema Operatiu, amb funcionalitats reduïdes, com a eina d’interacció amb una interfície amb informació relacionada amb l’empresa o entitat que ho fa servir. Aquest mode es pot fer servir de moltes maneres, ja que es basa en una interfície i sistema operatiu lleugers, que permeten a l’usuari tenir una fàcil i ràpida interacció amb el dispositiu.
Aquest mode, com hem comentat, es pot fer servir per a portar a terme moltes tasques, però nosaltres l’hem configurat per a substituir als vells terminals de SunRay (terminals lleugers de SUN) que hi havia al A5. Podent realitzar així consultes ràpides a la web sense la necessitat d’anar a un aulari a encendre un ordinador, carregar el sistema i autenticar-te per poder accedir a un navegador.
Raspbian
Passem ara a la part més interna d’aquests dispositius i entrem en detall al seu sistema, un sistema operatiu anomenat Raspbian, que és una distribució de Linux molt lleugera basada en Debian, fet que fa que inclogui totes les funcionalitats que incorporaria un PC estàndard amb una distribució de Debian/Linux.
Per tant, com a qualsevol sistema, s’hi pot instal·lar un munt de software, només mitjançant la comanda apt-get install, sempre amb els privilegis adequats, i sabent el nom del repositori.
Configuració personalitzada
El primer que vam fer per a poder treballar correctament i sense limitacions, va ser configurar el dispositiu a la xarxa mitjançant el nostre servidor DHCP.
Un cop configurada la xarxa el segon que es va fer, va ser configurar els logs de la Raspberry, a mode que es poguessin rebre logs a un servidor extern.
També tenim habilitat accés des de la xarxa interna de l’inLab per poder connectar-nos i fer tasques de manteniment: per exemple refer la configuració del quiosc, apagar-les, reiniciar serveis, …
A més, la Raspberry, està configurada perquè a la nit s’apagui automàticament i quan es torna a engegar es regenera l’aplicació de quiosc.
Navegador i complements
Passem a la part de configuració del quiosc, i el primer que havíem de decidir era quin navegador hauríem d’utilitzar, una decisió que en un principi semblava fàcil, però no ho és del tot.
En un principi, els dos principals navegadors que tothom coneix són Google Chrome i Mozilla Firefox, però nosaltres vam optar per a instal·lar Firefox, que incorpora una versió per a Debian, més lleugera que la normal, fet que ajuda a la Raspberry, ja que en ser un dispositiu reduït, un software lleuger li va molt bé.
Un cop instal·lat Mozilla Firefox es va configurar per al mode Quiosc, un fet que al principi pensàvem que seria una mica difícil, ja que Firefox no inclou el mode Quiosc natiu, però que gràcies a un complement, va ser relativament fàcil configurar-lo.
El complement mKiosk et permet configurar tota la interfície del navegador, fent accessible o deshabilitant les URLs, la navegació, les descàrregues i més. Es pot afegir una contrasenya al complement perquè no sigui accessible per usuaris que no la coneguin.
A la part del sistema vam canviar la configuració per a bloquejar qualsevol comanda de teclat que et permeti accedir al sistema, tancar finestres, veure processos, obrir terminals, i més…
El navegador es va configurar per tal que no guardés informació a la caché, cookies, usuaris i passwords, etc. A més a més, per seguretat, cada nit es regenera la configuració inicial.
Còpia de la imatge i bolcat
Una altra part important és que ens vam anar assegurant d’anar capturant la imatge del Sistema per si es produïa alguna errada irreversible, o no s’aconseguia tornar a un punt de recuperació. La imatge va ser relativament fàcil de capturar gràcies a dues eines de software lliure de fàcil usabilitat, anomenades SDFormatter i Win23DiskImager, que permetien formatejar la targeta i copiar-hi o llegir la imatge del sistema, respectivament.
Això ens permet fer una còpia de la imatge del sistema operatiu, conservant les particions del sistema, i facilitant la funció de recuperar un sistema, només copiant-hi de nou el sistema a la targeta de memòria. En funció de l’adaptador de la targeta a un PC, la còpia del sistema pot anar més o menys lenta, però copiar i tornar a bolcar una imatge a una targeta ens pot portar un màxim de 30-40 minuts, i reduint-lo dràsticament a uns 20 minuts en el cas de disposar d’un bon adaptador.
Conclusió
Un cop endinsats dins el món de les Raspberrys, o generalitzant inclús més, dins el món dels mini PC’s, ens adonem que aquesta no és l’única utilitat que se li pot donar a un dispositiu reduït, amb sistema lleuger, sinó que també es pot fer servir per a un munt més de tasques, així com utilitzar-lo de centre multimèdia, muntar-se una màquina recreativa amb els jocs que teníem a la infància, crear un robot i utilitzar la Raspberry com a motor informàtic.
Però, també té els seus aspectes negatius evidentment, no es pot bootar la màquina per xarxa, fet que dificulta una mica l’encesa del dispositiu, ja que tampoc disposa de botó per encendre-la, i s’ha de desconnectar del corrent i tornar a connectar. També cal dir que encara que pel que és, la Ram i la CPU, van bé, son reduïdes comparat amb altres dispositius, fet que limita l’execució de tasques i també cal vigilar la refrigeració del dispositiu, ja que no porta sistema de refrigeració inclòs.
Finalment, pel que fa a l’àmbit de Sistemes, ha resultat ser una eina molt pràctica, tant de configurar i adaptar a l’entorn que volíem, com utilitzar-la i treballar amb ella. A més, en ser una distribució de Debian, té moltes possibilitats de configuració, ja que al cap i a la fi, és un ordinador, i en conclusió pròpia definiria la Raspberry, com un dispositiu més software als que se’ls hi pot treure un gran rendiment per les característiques que tenen.