A hores d’ara, de ben segur que tots nosaltres hem utilitzat alguna eina de IA Generativa (ChatGPT, Dall-e, Midjourney…) encara més, estic segur que molts de nosaltres les utilitzem gairebé diàriament.
Però el fet d’emprar aquestes eines genera a vegades conflictes ètics que tenen a veure amb: validació de dades, propietat intel·lectual, petjada ecològica, fonts de dades utilitzades per entrenar…
L’objectiu d’aquest article es fer-vos reflexionar sobre aquestes eines i per això primer de tot farem un cop d’ull a la premsa per veure que tot sovint aquests conflictes ètics són noticia, anem a veure algunes notícies recents:
- Setembre del 2022 a Colorado, en un concurs d’art digital, el guanyador és un artista que ha presentat una obra feta amb Midjourney. És lícit guanyar un concurs d’aquesta manera? Es pot considerar una obra feta per una IA com una “obra d’un artista”?
- Recordeu la imatge del papa amb un abric a l’última moda? Què passa quan, gràcies a la IA, som capaços de generar imatges tan realistes que ens fan dubtar si és o no és real? Estem donant ales a les “fake news”?
- La cosa no acaba aquí, ara parlem de música, si tenim un grup de música i se’ns acut posar la veu d’en Liam Gallagher (una imitació força real) com a cantant gràcies a la IA. En aquest cas si fem això, de qui són els drets d’autor? Són nostres per què nosaltres som els “creadors” de la cançó? Són d’en Liam Gallagher, ja que hem “imitat” la seva veu?
- Us heu plantejat mai quina petjada ecològica tenen aquest tipus d’eines? Segons en Jordi Torre a Twitter ho compara amb 5000 persones mirant una pel·lícula a Netflix. Però no va hauríem de posar fre a tot això?
- Però això no s’acaba aquí: si utilitzem fotos, textos, obres d’art… per entrenar eines tipus GPT, quan aquestes generen obres similars a les existents, qui té els drets? I poden fer servir qualsevol cosa per ser entrenades? O només aquelles que són públiques? En aquest article podem aprondundir sobre aquestes qüestions.
- Arran de la decisió que va prendre el govern italià sobre la prohibició temporal de fer servir ChapGPT per un possible incompliment de l’RGPD, el Comitè Europeu de Protecció de Dades estudia aquest possible incompliment de la normativa de l’RGPD, que va ser impulsat per l’AEDPD: Investigació de protecció de dades ChatGPT.
Per tant, sembla clar que a dia d’avui aquestes eines Generatives estan en terra de ningú, és a dir, ens trobem que hi ha un buit legal al volant de la IA. En l’article següent, hi ha una exploració de tot aquest buit que trobem actualment en aquest món: IA i drets d’autor.
De moment i mentre no hi hagi cap legislació específica ens hem de centrar el la “bona voluntat” de la gent. En aquesta línia la Generalitat de Catalunya a la seva web ha posat una Carta Catalana per als drets i les responsabilitats digitals té un punt que fa referència explicita a “Ètica en l’àmbit de la IA i la governança algorítmica en el sector públic i privat” , on exposa una sèrie de recomanacions que pretén posar de manifest drets que a dia d’avui encara no estan garantits per llei.
Però si la Generalitat, mitjançant la seva carta, pretén incidir en els desenvolupadors d’eines IA, l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial (OEIAC) vol anar a l’altra extrem, vol fer reflexionar als usuaris per fer-los prendre consciència sobre els possibles conflictes ètics que poden acabar generant, i per això ha publicat a la seva web un diagrama on ens plateja l’ètica de les eines GPT.
En conclusió, tot sembla indicar que acabarà havent-hi una legislació específica ja que el propi creador del ChatGPT la demana al Congrés dels EUA. Mentrestant única cosa que podem fer és: fer un ús responsable d’aquestes i eines i ser conscients dels possibles conflictes ètics que hi ha al seu entorn.